“No sóc tonto” és el curiós slogan que fa servir ua famosa cadena de productes d’electrònica de consum. És un encert de lema si l’apliquem a altres esferes de la vida, com per exemple, la lectura dels diaris. Des de que fa molts anys vaig sentir al bon i anyorat periodista Llorenç Gomis explicar que l’objectiu dels diaris no és la veritat, sinó el negoci; el vendre més diaris el dia següent, tinc moltes prevencions quan llegeixo o miro els periòdics. Perquè l’engany o la manipulació pot sortir en qualsevol notícia o anunci.
Voldria comentar un anunci que el diari El País porta publicant a pàgina sencera tota la setmana. És un anunci de les cadenes de les emissores del grup Prisa a Catalunya per destacar el seu lideratge. Els números que presenten són ben eloqüents i no enganyen. El que sí es trampós és la manera de presentar-los. L’alçada de la torra de telecomunicacions Collserola, que representa al grup Prisa, i els edificis que representen les altres emissores no estan proporcionats. A simple vista es veu que la torre de telecomunicacions és més que el doble d’alta que l’edifici següent que representa l’emissora que té, aproximadament la meitat d’oients que les ràdios del grup Prisa. Si algú vol entretenir-se només cal mesurar i fer una simple regla de tres per adonar-se exactament quines haurien de ser les mesures correctes.
No val que els publicistes creatius es justifiquin afirmant que es tracta d’una llicència artística per evidenciar el que és veritat. No sóc tonto. Perquè la visió fixa més ràpidament la proporció de diferència que hi ha entre les emissores i en treu conclusions, abans de fer el càlcul per saber que és la diferència exacte que hi ha entre el nombre d’oients a partir de la interpretació dels números. Una lleugera manipulació en el dibuix és suficient per transmetre allò una comprensió esbiaixada de la realitat. Convido als lectors d’anuncis de practicar aquest exercici quan es trobin algunes comparatives gràfiques. S’adonaran que, tot sovint, hi ha una desproporció a favor del que està més ben posicionat i com que les primeres impressions són les que valen el lector s’emporta una apreciació que no és real.
Voldria comentar un anunci que el diari El País porta publicant a pàgina sencera tota la setmana. És un anunci de les cadenes de les emissores del grup Prisa a Catalunya per destacar el seu lideratge. Els números que presenten són ben eloqüents i no enganyen. El que sí es trampós és la manera de presentar-los. L’alçada de la torra de telecomunicacions Collserola, que representa al grup Prisa, i els edificis que representen les altres emissores no estan proporcionats. A simple vista es veu que la torre de telecomunicacions és més que el doble d’alta que l’edifici següent que representa l’emissora que té, aproximadament la meitat d’oients que les ràdios del grup Prisa. Si algú vol entretenir-se només cal mesurar i fer una simple regla de tres per adonar-se exactament quines haurien de ser les mesures correctes.
No val que els publicistes creatius es justifiquin afirmant que es tracta d’una llicència artística per evidenciar el que és veritat. No sóc tonto. Perquè la visió fixa més ràpidament la proporció de diferència que hi ha entre les emissores i en treu conclusions, abans de fer el càlcul per saber que és la diferència exacte que hi ha entre el nombre d’oients a partir de la interpretació dels números. Una lleugera manipulació en el dibuix és suficient per transmetre allò una comprensió esbiaixada de la realitat. Convido als lectors d’anuncis de practicar aquest exercici quan es trobin algunes comparatives gràfiques. S’adonaran que, tot sovint, hi ha una desproporció a favor del que està més ben posicionat i com que les primeres impressions són les que valen el lector s’emporta una apreciació que no és real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada