A l’any 1919, any de numero curiós, especialment pels amants dels enigmes numèrics, un gran líder sindical, en Salvador Segui, conegut com el Noi del Sucre, va dirigir-se a 20.000 treballadors en vaga per proposar acabar-la. En un vibrant i històric discurs a la plaça de braus de les Arenes, en Salvador Segui, conscient de que la vaga de la Canadenca havia d'acabar-se perquè el seu allargament debilitaria la força que havia adquirit el moviment obrer, va demanar tornar a treballar. Uns petits acords negociats els dies anteriors foren suficients per oferir un guany atractiu als obrers en vaga per tal que continuessin la seva lluita en uns altres escenaris. En Salvador Segui es dirigí als obrers i amb valor demà acabar la vaga i tornar a treballar. Se'n va sortir. Els treballadors varen decidir tornar a treballar. En Salvador Seguí era conscient de que l’allargada de les protestes genera la seva debilitat i estimula la seva radicalització. De tal manera que, en lloc de guanyar, es pot perdre tot.
Avui algú hauria de fer al mateix gest amb el moviment dels "indignats". La manca d’un lideratge estable propicia el "lideratge difós" que és inconcret i que, mes enllà de servir d'estudi pels experts de les xarxes socials o dels processos de lideratge, no permet aportar orientacions de direcció que és el que s'espera de tot lideratge. Aquest moviment, a diferencia del que passà a l’any1919, no té cap persona capaç de dirigir-lo o aportar-li un sentit mes enllà de l'explotació emocional de la indignació. Ara és el moment de tenir el cap fred per adonar-se que cal parar. Que sense pau social, no hi ha justícia política ni renovació del sistema polític. El moviment del 15-M hauria d’interpretar aquesta situació com un dilema: fer de la plaça Catalunya una Arcadia feliç dels impossible i una invitació a la congregació dels antisistema o recrear-se en un moviment de sensibilització política limitat a ocupar l'espai immaterial de les consciències.
Per bé de les idees defensades, penso que cal aturar el moviment i acabar amb la caricatura que en que s'ha convertit o l’han convertit. Els valors inicials de la protesta han de transformar-se en propostes operativa de canvi del sistema polític. Des de dins i amb les regles del propi sistema. No en tenim unes altres. No hi ha una altre espai possible. Però cal fer gestos d'enteniment per les dues parts. Uns per demostrar que el moviment 15-M és responsable i controla els seus actes i els polítics del sistema haurien d’enviar senyals de que és possible transformar-lo a partir dels valors que inspiraren el moviment 15-M. Fora de tot això, la indignació serà total; però uns contra els altres i la ciutat es convertirà en un camp d’experimentació d’una nova guerrilla urbana aprofitant els nous instruments de convocatòria com son les xarxes socials.
Avui algú hauria de fer al mateix gest amb el moviment dels "indignats". La manca d’un lideratge estable propicia el "lideratge difós" que és inconcret i que, mes enllà de servir d'estudi pels experts de les xarxes socials o dels processos de lideratge, no permet aportar orientacions de direcció que és el que s'espera de tot lideratge. Aquest moviment, a diferencia del que passà a l’any1919, no té cap persona capaç de dirigir-lo o aportar-li un sentit mes enllà de l'explotació emocional de la indignació. Ara és el moment de tenir el cap fred per adonar-se que cal parar. Que sense pau social, no hi ha justícia política ni renovació del sistema polític. El moviment del 15-M hauria d’interpretar aquesta situació com un dilema: fer de la plaça Catalunya una Arcadia feliç dels impossible i una invitació a la congregació dels antisistema o recrear-se en un moviment de sensibilització política limitat a ocupar l'espai immaterial de les consciències.
Per bé de les idees defensades, penso que cal aturar el moviment i acabar amb la caricatura que en que s'ha convertit o l’han convertit. Els valors inicials de la protesta han de transformar-se en propostes operativa de canvi del sistema polític. Des de dins i amb les regles del propi sistema. No en tenim unes altres. No hi ha una altre espai possible. Però cal fer gestos d'enteniment per les dues parts. Uns per demostrar que el moviment 15-M és responsable i controla els seus actes i els polítics del sistema haurien d’enviar senyals de que és possible transformar-lo a partir dels valors que inspiraren el moviment 15-M. Fora de tot això, la indignació serà total; però uns contra els altres i la ciutat es convertirà en un camp d’experimentació d’una nova guerrilla urbana aprofitant els nous instruments de convocatòria com son les xarxes socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada