La càrrega de la policia del passat divendres a la plaça Catalunya ha provocat moltes respostes d’indignació. Hi ha ciutadans que han mostrat de moltes maneres el seu rebuig a l’actuació desproporcionada dels mossos d’esquadra. Alguns d’aquests ciutadans han esdevingut “nous indignats” al copsar la ira mostrada per algunes autoritats públiques contra els joves que, de forma pacífica pretenen agitar les consciències instal·lades en la benestant societat catalana. L’exercici de realisme que comporta tota acció política no hauria de fer oblidar la necessitat de rebre l’alè utòpic d’aquelles persones que tenen encara capacitat de somiar noves possibilitats.
Per tot això, l’experiència quotidiana de la plaça de Catalunya i la repressió exercida per la policia ha sacsejat algunes consciències cristianes. De lluny estant, el bisbe de Lleida, s’ha sentit interpel·lat per unes imatges que parlen per sí soles. D’altres, més propers a la plaça pública que és la de tots, callen. També hi ha altres cristians que han participat activament en la protesta de la plaça de Catalunya de Barcelona i, com a conseqüència d’això, patiren en el seu cos les conseqüències d’una mala decisió política. Entre els indignats de la plaça Catalunya hi ha vàries persones vinculades a “Cristianisme i Justícia”. El passat dissabte es feu la trobada anual del nucli directiu d’aquesta fundació dels jesuïtes de Catalunya. A l’inici de la reunió, en el moment de la pregària inicial, s’escolta, en actitud orant, el següent text escrit per Tere Iribarren que ara voldria compartir amb tots els lectors d’aquest blog.
Per què em pegues? Per què no vas a cara descoberta? Per què no em mires als ulls?
Només sóc un ciutadà com tu, que somnia amb un món més just.
No tinc cap més lloc que la meva ciutat per ajuntar-me amb altres i de manera cívica dir als que passen que esperem fer un món millor.
No esperava aquesta càrrega policial i aquesta actuació difícil d’entendre des del nostre eslògan de pacifisme i serenitat.
No m’he cansat, no ens hem cansat, hem sofert una agressió totalment injusta.
Per què em pegues? Qui t’ha manat entrar en un espai comú i prendre’l així, amb violència, ferint-nos.
No heu fet sinó augmentar la nostra indignació, encara és més urgent una acció conjunta, esperançada i resistent.
Per què em pegues?
Us demano, en la mesura que pugueu difongueu aquest text. De manera especial feu-lo arribar als que tenen possibilitats d’evitar que es tornin a repetir fets com el del passat divendres 29 de maig.
Per tot això, l’experiència quotidiana de la plaça de Catalunya i la repressió exercida per la policia ha sacsejat algunes consciències cristianes. De lluny estant, el bisbe de Lleida, s’ha sentit interpel·lat per unes imatges que parlen per sí soles. D’altres, més propers a la plaça pública que és la de tots, callen. També hi ha altres cristians que han participat activament en la protesta de la plaça de Catalunya de Barcelona i, com a conseqüència d’això, patiren en el seu cos les conseqüències d’una mala decisió política. Entre els indignats de la plaça Catalunya hi ha vàries persones vinculades a “Cristianisme i Justícia”. El passat dissabte es feu la trobada anual del nucli directiu d’aquesta fundació dels jesuïtes de Catalunya. A l’inici de la reunió, en el moment de la pregària inicial, s’escolta, en actitud orant, el següent text escrit per Tere Iribarren que ara voldria compartir amb tots els lectors d’aquest blog.
Per què em pegues? Per què no vas a cara descoberta? Per què no em mires als ulls?
Només sóc un ciutadà com tu, que somnia amb un món més just.
No tinc cap més lloc que la meva ciutat per ajuntar-me amb altres i de manera cívica dir als que passen que esperem fer un món millor.
No esperava aquesta càrrega policial i aquesta actuació difícil d’entendre des del nostre eslògan de pacifisme i serenitat.
No m’he cansat, no ens hem cansat, hem sofert una agressió totalment injusta.
Per què em pegues? Qui t’ha manat entrar en un espai comú i prendre’l així, amb violència, ferint-nos.
No heu fet sinó augmentar la nostra indignació, encara és més urgent una acció conjunta, esperançada i resistent.
Per què em pegues?
Us demano, en la mesura que pugueu difongueu aquest text. De manera especial feu-lo arribar als que tenen possibilitats d’evitar que es tornin a repetir fets com el del passat divendres 29 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada