(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).
Un altre element central en aquest debat (d'enteniment amb el meu amic neoliberal) és el paper del Mercat i els seus aspectes col·laterals. Sembla existir un ampli consens a respectar les lleis de l'economia del mercat, encara que per molt diverses raons. Per a uns, es defensa el Mercat perquè " és només un instrument que permet que l'eficàcia i la moral no entrin en contradicció" (Touraine, A. "Ni con el pueblo ni con el príncipe" El País 15.IX.90, pág.32) para uns altres "les economies regulades fonamentalment pel mercat no només són les més eficaces sinó que, bé gestionades, poden ser també les més justes" (Aranzadi, C. " Igualitarismo, eficiencia económica y justicia", El País 27 septiembre 1990. pág.58).
Potser el nostre diàleg podria encaminar-se cap a la construcció d'una nova visió del Mercat que no partís de la seva actual idolatria ni del seu unidimensionalització al voltant de les qüestions econòmiques. El Mercat només té una funció instrumental i, davant l'aparició d'una reivindicació socialista del mateix, hauríem d'admetre que ell no és un instrument exclusivament al servei del capitalisme. Podríem, per exemple, apropar posicions reconeixent que "el mercat avui dia pot ser considerat com un mecanisme de distribució que ha demostrat una raonable funcionalitat instrumental en condicions de veritable competitivitat" (Tezanos, J.F. "La crítica de la razón económica y la razón de la crítica social", en “El socialismo del futuro”. nº3 1991 pág. 69). Encara que aquesta raonable funcionalitat és, evidentment, incompatible amb una dinàmica lliure, incontrolada, dels mecanismes interns del mercat, doncs ja hem esmentat les nombroses disfuncions associades a un mercat deixat al desenvolupament independent de les seves forces interiors.
L'economista Julio Segura considera que és un error l'afirmació que el mercat és eficient en l'assignació de recursos, perquè no existeix cap fonament empíric que l'avali i perquè més aviat "el mecanisme competitiu genera incentius al comportament no competitiu" (Segura, J. Competencia, mercado y eficiencia" Claves nº 9,1991. pág.23). Hi ha nombrosos casos on posicions de poder violenten les lleis del mercat; es fomenta el proteccionisme i el lliurecanvisme o s'estableixen unes relacions desiguals entre el Nord i el Sud; o s'estimula la tendència a l'oligopoli i al monopoli, etc... Per tot això "identificar la seqüència capitalisme-propietat privada amb el tàndem competitivitat-eficiència és una afirmació ideològica" (Segura, J. o.c. pàg.23).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada