Avui, a Montserrat, l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ha ordenat quatre monjos, dos preveres i dos diaques. Ha estat una cerimònia emotiva i joiosa. Amb la incorporació d’aquestes persones al ministeri la comunitat monàstica de Montserrat ofereix a tota l’Església unes persones preparades pel guiatge pastoral. A mesura que avançava la cerimònia he pensat que amb el gest de l’ordenació la comunitat creient, representada pel seu bisbe, va a l’encontre dels nous sacerdots i diaques com en el seu temps ho feu Melquisedec, rei de Salem amb Jesús. Els nom i la significació del gest són una bona metàfora del treball sacerdotal avui.
El salm 110 evoca “El Senyor no es desdiu del que jurà, ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec” i el capítol de l’epístola dels Hebreus reinterpreta aquest text a la llum de l’experiència pasqual del Crist. Ara, tant anys després, aquestes paraules prenen sentit i l’ordenació d’aquests preveres i diaques esdevenen signe del valor del gest sacerdotal de Melquisedec. Ell, anticipant-se al sentit sagramental actual, oferí pa i vi a Abram i aquest el recompensà de forma generosa. En aquest diàleg, ara sagramental troba sentit el ministeri que avui han rebut aquests amics de la comunitat de Montserrat.
La comunitat cristiana necessitem que en Josep Miquel, en Manel, en Carles Xavier i en Sergi d’Assís siguin i facin de nou el gest de Melquisedec, rei de Salem. Transmetre els signes sagramentals i siguin constructors de la justícia i de la pau que és, com molt bé recorda l’autor de la carta dels Hebreus, volen dir Melquisedec i Salem. La joia de la comunitat cristiana aplegada avui a Montserrat s’ha convertit en pregària per demanar a Déu que aquests nous ministres siguin fidels per sempre a la seva vocació humana i espiritual d’estar al servei de les persones. S’ha pregat perquè la seva vida sigui de donació i de servei a Déu i als homes. Perquè els sacerdots i els diaques han de ser realment “homes pels altres”; persones que “viuen pels altres”. Així serà quan podrem entonar amb alegria “ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec” segurs que aquest llinatge sacerdotal troba la seva identitat en l’amor de Déu a la humanitat i en el camí que feu Jesús.
Els nous preveres i diaques són, com ha dit l’arquebisbe Joan Enric, do de la caritat del per proclamar la civilització de l’amor. Són espurnes de la veritat, mans caritatives que sostenen i ajuden a mirar cap a Déu. El seu testimoniatge, ha recordat l’arquebisbe, ha d’aportar alegria al món. Han de procurar viure alegres en el Senyor per tal d’engendrar i transmetre alegria a la humanitat. Avui a Montserrat ha estat, certament, un dia alegre.
horrible text
ResponElimina