¿Què és Plataforma per Catalunya?, ¿és suficient dir que és un partit xenòfob per abastar la seva significació? ¿què aporta de nou PxC en relació els altres partits?, ¿és una aportació nova o vella?. Fa poc vaig assistir a interessant seminari que feu Aitor Hernández al Institut de Ciències Polítiques. Resumeixo algunes de les idees aportades per aquest professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Algunes de les quals amplien i modifiquen un post meu anterior.
El PxC és una formació representativa de la nova dreta radical populista que existeix a Europa. Si bé és una formació política que està en continuïtat amb l’extrema dreta, no pot qualificar-se d’extrema dreta segons els esquemes polítics tradicionals. Ni molt menys té a veure amb la dreta feixista dels anys 30 del segle passat. PxC ni és ni vol ser un partit. És un moviment difós que té un lideratge fort inqüestionable. És un fenomen polític que altera la cultura política tradicional. Aquest moviment s’articula sobre la base del nacionalisme, el populisme i l’autoritarisme. Practiquen el que s’ha anomenat liberalisme etnocéntric. Es basa en una defensa del nativisme en relació al que és de fora.
Els seus electors són de classe mitja i baixa radicalitzats per la immigració i la inseguretat. El seu votants tenen a l’entorn dels 40 anys i joves despolititzats. La majoria dels votants estan desencantats amb la classe política i el mateix sistema. Són representants de la desafecció. No qüestionen el sistema democràtic, però sí a com es fa la política. Critiquen a com els partits polítics tradicionals tracten el tema de la immigració i els temes de l’ordre públic. Aquests són els temes de la seva agenda política.
Una qüestió destacada del seu programa és la seva visió particular de la xenofòbia. No poden qualificar-se de xenòfobs segons els patrons tradicionals. Són bàsicament antimagrebís (els moros). PxC ha passat d’una racisme biològic al diferencialisme cultural. Estan en contra dels altres en la mesura que no accepten la cultura d’aquí o poden modificar els privilegis de la gent d’aquí. S’oposen als magrebís perquè creuen que poden alterar la cultura pròpia, poden fer retrocedir l’Estat del Benestar perquè se’n porten la majoria de prestacions socials, competeixen en el mercat laboral i creen problemes d’ordre públic. No diuen res dels altres immigrants. No busquen la confrontació al carrer i no entren en el debat Espanya – Catalunya. En lloc dels tradicionals eixos de confrontació política han creat un nou eix: els autòctons i els de fora (els magrebís).
Espero en un proper post ampliar aquesta anàlisi per tal de comprendre millor el que és i significa PxC.
El PxC és una formació representativa de la nova dreta radical populista que existeix a Europa. Si bé és una formació política que està en continuïtat amb l’extrema dreta, no pot qualificar-se d’extrema dreta segons els esquemes polítics tradicionals. Ni molt menys té a veure amb la dreta feixista dels anys 30 del segle passat. PxC ni és ni vol ser un partit. És un moviment difós que té un lideratge fort inqüestionable. És un fenomen polític que altera la cultura política tradicional. Aquest moviment s’articula sobre la base del nacionalisme, el populisme i l’autoritarisme. Practiquen el que s’ha anomenat liberalisme etnocéntric. Es basa en una defensa del nativisme en relació al que és de fora.
Els seus electors són de classe mitja i baixa radicalitzats per la immigració i la inseguretat. El seu votants tenen a l’entorn dels 40 anys i joves despolititzats. La majoria dels votants estan desencantats amb la classe política i el mateix sistema. Són representants de la desafecció. No qüestionen el sistema democràtic, però sí a com es fa la política. Critiquen a com els partits polítics tradicionals tracten el tema de la immigració i els temes de l’ordre públic. Aquests són els temes de la seva agenda política.
Una qüestió destacada del seu programa és la seva visió particular de la xenofòbia. No poden qualificar-se de xenòfobs segons els patrons tradicionals. Són bàsicament antimagrebís (els moros). PxC ha passat d’una racisme biològic al diferencialisme cultural. Estan en contra dels altres en la mesura que no accepten la cultura d’aquí o poden modificar els privilegis de la gent d’aquí. S’oposen als magrebís perquè creuen que poden alterar la cultura pròpia, poden fer retrocedir l’Estat del Benestar perquè se’n porten la majoria de prestacions socials, competeixen en el mercat laboral i creen problemes d’ordre públic. No diuen res dels altres immigrants. No busquen la confrontació al carrer i no entren en el debat Espanya – Catalunya. En lloc dels tradicionals eixos de confrontació política han creat un nou eix: els autòctons i els de fora (els magrebís).
Espero en un proper post ampliar aquesta anàlisi per tal de comprendre millor el que és i significa PxC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada