La sentencia absolutòria de l’islamòfob holandés Geert Wilders és preocupant. És cert que cal acatar la independència dels tribunals, però això no impedeix discrepar i debatre les motivacions dels jutges. El tribunal holandès, entre el dilema de preservar la llibertat d’expressió o condemnar el seu ús perquè ha incitat l’odi, ha escollit la primera opció. Aquí està el seu error d’apreciació. És evident que cal defensar la llibertat d’expressió i que cal ser molt rigorós en la seva protecció;però hi ha situacions en les quals aquesta llibertat està limitada per la defensa d’un bé major. Aquest dret podria ser el de la convivència, respectant les creences dels demés i evitar criminalitzar a un col·lectiu de persones. Això comporta tipificar com a delicte qualsevol actitud que alteri aquest bé, per exemple, la incitació a l’odi contra altres persones per raó de les seves creences, raça, sexe o altre qualitat que identifiqui el grup.
La llibertat d’expressió empara la crítica a les creences d’una persona. En això es basa la democràcia. Però aquesta crítica, a més de situar-se en el respecte al dret que té l’altra persona a criticar, mai ha d’associar-se a la incitació de l’odi contra el que creu una persona, ni contra a un col·lectiu perquè pensa o creu d’una manera. La llibertat d’expressió individual s’ha d’exercir amb responsabilitat. Especialment vigilant que les opinions dites no puguin fer-se servir per fer mal. I això és el que ha passat amb les afirmacions continuades de Geert Wilders. Les seves crítiques reiterades a l’Islam eleven a la categoria de sospitosos criminals a totes aquelles persones que professen aquesta religió. Aquí està la diferència que permet substanciar el límit a la llibertat d’expressió en temes de creences. Això és el que no ha previst el tribunal holandès. El qual, per cert, té una peculiar comprensió del que és l’odi. Així, en la sentència afirma referint-se el que diu Geert Wilders “cert passatges poden inclòs incitar l’odi contra els musulmans, però no rebassen els límits del que és acceptable”. Segons els jutges holandesos l’odi es pot acceptar si és raonable. Inaudit.
La llibertat d’expressió empara la crítica a les creences d’una persona. En això es basa la democràcia. Però aquesta crítica, a més de situar-se en el respecte al dret que té l’altra persona a criticar, mai ha d’associar-se a la incitació de l’odi contra el que creu una persona, ni contra a un col·lectiu perquè pensa o creu d’una manera. La llibertat d’expressió individual s’ha d’exercir amb responsabilitat. Especialment vigilant que les opinions dites no puguin fer-se servir per fer mal. I això és el que ha passat amb les afirmacions continuades de Geert Wilders. Les seves crítiques reiterades a l’Islam eleven a la categoria de sospitosos criminals a totes aquelles persones que professen aquesta religió. Aquí està la diferència que permet substanciar el límit a la llibertat d’expressió en temes de creences. Això és el que no ha previst el tribunal holandès. El qual, per cert, té una peculiar comprensió del que és l’odi. Així, en la sentència afirma referint-se el que diu Geert Wilders “cert passatges poden inclòs incitar l’odi contra els musulmans, però no rebassen els límits del que és acceptable”. Segons els jutges holandesos l’odi es pot acceptar si és raonable. Inaudit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada