(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).
(El recuperat interès pels assumptes del mercat) han estimulat que alguns sectors de les societats occidentals, fins ara refractàries o indiferents amb els plantejaments liberals sobre el mercat, hagin emprès inèdites reflexions sobre quin és el seu paper en les societats occidentals, més enllà dels interessos purament econòmics. "Ens equivocaríem si reduíssim el significat del mercat a la seva dimensió econòmica; en ell es reconeix l'emblema de la llibertat individual i de les institucions de lliure adhesió; és el símbol de les virtualitats democràtiques" (Garcia Roca, J. " Compasión, equidad y justicia". Iglesia Viva nº 156. València 1991. pàgina 575.) Plantejades aquestes qüestions el tema central d'aquest debat actualitzat sobre el Mercat és com resoldre el tema de l'eficiència, tant en els aspectes d'assignació de recursos com en la seva redistribució. El propi Julio Segura dóna un enfocament que pot ser útil per als nostres propòsits. Segons ell el "nucli central del problema de l'eficiència: l'essencial és la competència i no la titularitat privada o pública o el mercat lliure o intervingut" (Segura,J. "Competencia, mercado y eficiencia” Claves nº 9,1991 .26). Aquest hipòtesi obre una camí en qual el debat dialogal pot progressar a fi de superar els errors d'eficiència provocats per un desenvolupament autònom del Mercat i les insuficiències manifestades per les vies clàssiques de correcció de les fallades del mercat.
Potser resulti fructífer explorar alguna possibilitat de síntesi en el fet de reconèixer que la propietat privada genera incentius necessaris per fer funcionar la competència, encara que això no sigui suficient per aconseguir assignacions eficients el que, juntament amb la presència de comportaments no competitius orientats a satisfer el propi interès, justificarien una intervenció o una regulació encaminada a aconseguir un funcionament eficaç de la competència i així pal•liar els seus efectes marginals no desitjats. Per això la “lluita per restablir la competència...és un desafiament fonamental" (Guerra, A. "Socialismo y economia” en "El socialismo del futuro" nº 3, 1991, p.8). Algunes d'aquestes reflexions estan a la base del que avui es denomina "socialisme de mercat", el qual "conjuga la funció instrumental eficaç del mercat amb el paper equilibrador, redistribuidor i compensador de l'Estat" (Guerra, A. ibíd. Pág).
Actualment, el socialisme no pot circumscriure's a la regulació del mercat a través d'una actuació selectiva i corregir-la, quan sigui necessari, per mitjà d'una redistribució social dels ingressos. Avui el socialisme ha de comprendre i manejar la lògica de la competència; i dotar als poders públics dels mateixos mitjans per actuar que disposen les empreses privades. Es tracta de promoure un nou model de socialisme capaç de promoure un desenvolupament econòmic, compatible amb el progrés del mercat, però que sigui alternatiu al model de creixement seguit fins ara, el qual, en encertades paraules de R. Dahrendorf, es tracta d'un "capitalisme pesat (on) els diners va ser generats pels propis diners...La cobdícia, el frau i el pensament a curt termini han reemplaçat amb freqüència a la parquedat, als negocis honests i a les perspectives a llarg termini, sense esmentar ja la solidaritat amb el proïsme" (Dahrendorf,,R. "Reflexiones sobre la revolución a Europa" EMECE, Barcelona 1991, pàg.30). Si aquest és l'horitzó obert al socialisme dels propers anys és innegable que aquest haurà d'assumir com a propis una sèrie de valors fins ara exclusius del món liberal. Es tracta de situar en una altre marc valors tan necessaris, com a escassos, tals com són la iniciativa emprenedora i l'esperit d'innovació.
(El recuperat interès pels assumptes del mercat) han estimulat que alguns sectors de les societats occidentals, fins ara refractàries o indiferents amb els plantejaments liberals sobre el mercat, hagin emprès inèdites reflexions sobre quin és el seu paper en les societats occidentals, més enllà dels interessos purament econòmics. "Ens equivocaríem si reduíssim el significat del mercat a la seva dimensió econòmica; en ell es reconeix l'emblema de la llibertat individual i de les institucions de lliure adhesió; és el símbol de les virtualitats democràtiques" (Garcia Roca, J. " Compasión, equidad y justicia". Iglesia Viva nº 156. València 1991. pàgina 575.) Plantejades aquestes qüestions el tema central d'aquest debat actualitzat sobre el Mercat és com resoldre el tema de l'eficiència, tant en els aspectes d'assignació de recursos com en la seva redistribució. El propi Julio Segura dóna un enfocament que pot ser útil per als nostres propòsits. Segons ell el "nucli central del problema de l'eficiència: l'essencial és la competència i no la titularitat privada o pública o el mercat lliure o intervingut" (Segura,J. "Competencia, mercado y eficiencia” Claves nº 9,1991 .26). Aquest hipòtesi obre una camí en qual el debat dialogal pot progressar a fi de superar els errors d'eficiència provocats per un desenvolupament autònom del Mercat i les insuficiències manifestades per les vies clàssiques de correcció de les fallades del mercat.
Potser resulti fructífer explorar alguna possibilitat de síntesi en el fet de reconèixer que la propietat privada genera incentius necessaris per fer funcionar la competència, encara que això no sigui suficient per aconseguir assignacions eficients el que, juntament amb la presència de comportaments no competitius orientats a satisfer el propi interès, justificarien una intervenció o una regulació encaminada a aconseguir un funcionament eficaç de la competència i així pal•liar els seus efectes marginals no desitjats. Per això la “lluita per restablir la competència...és un desafiament fonamental" (Guerra, A. "Socialismo y economia” en "El socialismo del futuro" nº 3, 1991, p.8). Algunes d'aquestes reflexions estan a la base del que avui es denomina "socialisme de mercat", el qual "conjuga la funció instrumental eficaç del mercat amb el paper equilibrador, redistribuidor i compensador de l'Estat" (Guerra, A. ibíd. Pág).
Actualment, el socialisme no pot circumscriure's a la regulació del mercat a través d'una actuació selectiva i corregir-la, quan sigui necessari, per mitjà d'una redistribució social dels ingressos. Avui el socialisme ha de comprendre i manejar la lògica de la competència; i dotar als poders públics dels mateixos mitjans per actuar que disposen les empreses privades. Es tracta de promoure un nou model de socialisme capaç de promoure un desenvolupament econòmic, compatible amb el progrés del mercat, però que sigui alternatiu al model de creixement seguit fins ara, el qual, en encertades paraules de R. Dahrendorf, es tracta d'un "capitalisme pesat (on) els diners va ser generats pels propis diners...La cobdícia, el frau i el pensament a curt termini han reemplaçat amb freqüència a la parquedat, als negocis honests i a les perspectives a llarg termini, sense esmentar ja la solidaritat amb el proïsme" (Dahrendorf,,R. "Reflexiones sobre la revolución a Europa" EMECE, Barcelona 1991, pàg.30). Si aquest és l'horitzó obert al socialisme dels propers anys és innegable que aquest haurà d'assumir com a propis una sèrie de valors fins ara exclusius del món liberal. Es tracta de situar en una altre marc valors tan necessaris, com a escassos, tals com són la iniciativa emprenedora i l'esperit d'innovació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada