divendres, 24 de juny del 2011

Ignasi Salvat, in memoriam



Avui ha mort el jesuïta pare Ignasi Salvat. Feia dies que s’esperava aquesta notícia, però no per això s’apaivaga el dolor. Fa molts anys que ens coneixíem. Havia de ser a finals dels anys 70. L’Alfons Comín, en Joan García Nieto (Nepo) y jo anàrem a una reunió, crec recordar a la cúria dels escolapis, del que llavors es deia la “Reunió d’Abats i Provincials”. Penso que era per exposar els criteris del PSUC sobre algunes iniciatives legislatives que afectaven a l’Església catòlica. Eren els anys fantàstics de la transició que tots apreníem de tots i de tot. En aquell reunió hi era el pare Ignasi Salvat escollit no feia massa provincial del jesuïtes catalans. Des d’aquell dia, he coincidit molts cops amb el pare Ignasi Salvat. I sempre era un motiu d’alegria el retrobament.

L’època de col·laboració més intensa fou els inicis de Cristianisme i Justícia. En Nepo, un altre sant jesuïta, que estimaves i defensaves, m’havia incorporat al grup promotor i allí estava l’Ignasi com a provincial de la Companyia de Jesús. Foren anys de creativitat, il·lusió, treball i més treball a Llúria 7. Però quin goig fa ara Cristianisme i Justícia. Allí vaig aprendre a entendre que la Companyia volia dir companyia humana i respecte per damunt de la diversitat.

En els darrers anys algun cop havíem coincidit prenen cafè a mig matí al carrer Santa Anna quan sorties a mig matí del seu despatx del Tribunal Eclesiàstic. On aplicaves amb seny i justícia els teus coneixements de Dret Canònic. Llavors, ni parlàvem d’Església ni de tribunals. Parlàvem de cinema, la teva gran passió de l’Ignasi importada de la teva etapa romana. Parlàvem de tot, perquè l’Ignasi era una persona de cultura ample, de frontera i diàleg amb el món. Em preguntaves pels meus fills, amics i coneguts comuns.

Recordo un dia, al poc de ser nomenat director general d’Afers Religiosos de la Generalitat havia d’anar a Roma i t’ho vaig comentar. Ràpidament em digueres, convençut i amb el teu especial català que no sabria definir, que no deixes d’anar a pregar en la tomba del pare Arrupe a l’església romana de Gesú. Ho vaig fer i des de llavors, cada cop que vaig a Roma, ho faig. Entrant a la dreta, en un racó de paret i poc il·luminat hi ha la tomba del que fou gran prepòsit general de la Companyia de Jesús. Ara quan torni al Gesú també pregaré per tu. El pare Ignasi Salvat era un defensor profund i convençut de les intuïcions i actuacions del pare Arrupe. Sempre que podia afirmava l’impacte que el pare Arrupe havia tingut en la seva vida. Gràcies a això fou possible la gran renovació dels jesuïtes catalans.

El pare Ignasi Salvat estigué al davant de la transformació de la Companyia de Jesús a Catalunya. Aquest servei li comportà greus problemes i algunes tensions importants. No era fàcil, perquè l’inici de la seva responsabilitat al capdavant de la Companyia coincidí en un moment on tot estava pe fer. Teníem un país per fer i els jesuïtes es comprometeren en la història d’aquest país. I tu Ignasi, hi estaves al davant. Hem d’estar orgullosos de que la Companyia de Jesús va saber estar en la primera línia de construcció d’aquest país. En primera línea de combat, dèiem en aquells anys. En bona mesura, l’Ignasi Salvat, fou el pilot d’aquest procés.

Al cel siguis Ignasi i prega per nosaltres. Agreixo a Déu la gràcia d’haver-te conegut i haver aprés de tu la senzillesa de la fe i l’experiència espiritual del sentit de creure en la justícia. He aprés de la teva generositat, mai tenies un no, ni la teva veu s’aixecava per damunt de les altres. Escoltaves i escoltaves, per això t’estimava tanta gent.


Que els àngels et portin al Paradís,
que a la teva arribada et rebin els màrtirs
i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.
El cor del àngels et rebi i amb Llàtzer, ell que fou pobre,
tinguis el repós etern

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada