D’indignats a indignes

Impedir el treball parlamentari només ho fan els feixistes perquè no creuen en l’exercici de la democràcia. El moviment “democràcia real” s’ha transformat en “democràcia no” o com diu un amic meu: els “indignats” avui s’ha convertit en “dignes antisistema”. El que era una iniciativa plena de vigor i agitadora de les consciències s’ha convertit en una caricatura d’ell mateix. Les propostes dels indignats han quedat deslluïdes pel que ha passat avui en el parlament. Que caigui damunt d’ells tota la justícia democràtica.

No es pot consentir, per més indignació continguda, impedir el treball parlamentari. He dedicat una part de la meva vida a que això fos possible. És cert que havia dipositat les meves esperances per una democràcia de més intensitat. Però, per més imperfecte que sigui la nostra democràcia, és molt millor que la dictadura en la qual vaig néixer i créixer. Per això, cal defensar aquesta democràcia, si voleu plena d’imperfeccions, fins a l’extenuació. És una vergonya com han entrat avui els diputats al Parlament de Catalunya. No és poden repetir actes com els d’avui. Son indecents i immorals. No es poden repetir aquests fets perquè desvirtuen la justícia i legitimitat de la seva indignació inicial. Els quals, malgrat el que ha passat avui, no es poden perdre.

Avui, la resta del moviment dels “indignats” ha escrit la seva defunció. Fora bo abandonar-los a la seva sort sense donar-hi més coartades intel·lectuals i recuperar, des de la raonabilitat democràtica, la millora del sistema polític. El que queda dels indignats no mereixen cap respecte ni simpatia. Des de fora, els moviments profètics tenen sentit quan hi ha profetes honrats. Sinó les turbes, quan poden escullen sempre el Barrabàs de cada moment.