Sembla, si res no es torça a última hora, que a finals d’aquest mes s’hauran aprovat les condicions que permetran renovar la representació dels musulmans a Espanya. ¿Sota quina formula?. Això és encara un misteri. Pot ser sota el nom de la Comisión Islámica de España o amb el nou nom del Consejo islámico español. Tot està obert, o així ho sembla. Aquest procés de renovació ha durat massa. S’han perdut molts mesos, quasi més de dos anys. Durant aquest temps s’haurien pogut endegar i dur terme algunes iniciatives per endreçar la situació de l’Islam a Catalunya i que, per prudència i responsabilitat institucional, s’aturaren. Ni s’ha fet la gran mesquita de Barcelona, tot i haver-hi condicions favorables per fer-ho, ni s’ordenà la formació dels imams. Com tampoc fou possible dur a terme una iniciativa innovadora per aportar transparència i eficiència a la construcció de mesquites en altres ciutats de Catalunya. Tot això, i altres coses, quedaren aturades per no entorpir el que havia de ser la renovació de l’òrgan representatiu dels musulmans. Ben vingut sigui aquest moment.
Quan això sigui així, s’haurà de revisar el que s’ha fet bé i quines són les dificultats que han dilatat tant aquest procés. El govern de l’Estat haurà d’examinar si s’han pres les decisions correctes en els moments oportuns; el govern marroquí haurà de revisar la idoneïtat de la seva política en relació a la comunitat marroquina a l’estranger i si això pot haver afectar a la consolidació de l’Islam a Espanya. Les organitzacions federatives dels musulmans espanyols, la FEERI i la UCIDE hauran de valorar si el seu sentit patrimonialista de la representació dels musulmans ha pogut dificultar el funcionament de la Comisión Islámica de España. Les altres associacions i federacions sorgides per la inacció de les anteriors hauran d’analitzar si han sabut administrar el tempo de tot aquest procés. Hi ha moltes preguntes que tots ens haurem de fer per tal de poder donar una explicació al perquè s’ha arribat a aquesta situació.
Ara cal posar-se a treballar activament per tal d’assolir una bona representació dels musulmans. Són temps nous en un escenari polític general que, a curt termini pot canviar profundament. A nivell local, els nous consistoris han de tenir interlocutors clars i enfortits de la comunitat musulmana que permetin substituir la pràctica viciada de pensar que l’imam és el representant dels musulmans. Per la seva part, els catalans musulmans han d’aconseguir tenir el pes que els hi correspon per nombre i diversitat en el nou òrgan col·legiat de representació. En aquest sentit, cal preveure totes les aliances que es vulguin, però en cap cas això s’ha de fer en detriment de la qualitat de la representació i, molt menys, sacrificar els interessos de la comunitat musulmana de Catalunya per afavorir algun interès particular.
Quan això sigui així, s’haurà de revisar el que s’ha fet bé i quines són les dificultats que han dilatat tant aquest procés. El govern de l’Estat haurà d’examinar si s’han pres les decisions correctes en els moments oportuns; el govern marroquí haurà de revisar la idoneïtat de la seva política en relació a la comunitat marroquina a l’estranger i si això pot haver afectar a la consolidació de l’Islam a Espanya. Les organitzacions federatives dels musulmans espanyols, la FEERI i la UCIDE hauran de valorar si el seu sentit patrimonialista de la representació dels musulmans ha pogut dificultar el funcionament de la Comisión Islámica de España. Les altres associacions i federacions sorgides per la inacció de les anteriors hauran d’analitzar si han sabut administrar el tempo de tot aquest procés. Hi ha moltes preguntes que tots ens haurem de fer per tal de poder donar una explicació al perquè s’ha arribat a aquesta situació.
Ara cal posar-se a treballar activament per tal d’assolir una bona representació dels musulmans. Són temps nous en un escenari polític general que, a curt termini pot canviar profundament. A nivell local, els nous consistoris han de tenir interlocutors clars i enfortits de la comunitat musulmana que permetin substituir la pràctica viciada de pensar que l’imam és el representant dels musulmans. Per la seva part, els catalans musulmans han d’aconseguir tenir el pes que els hi correspon per nombre i diversitat en el nou òrgan col·legiat de representació. En aquest sentit, cal preveure totes les aliances que es vulguin, però en cap cas això s’ha de fer en detriment de la qualitat de la representació i, molt menys, sacrificar els interessos de la comunitat musulmana de Catalunya per afavorir algun interès particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada