Una ciutat està plena de petits racons complaents a la mirada de l’esperit. Són espais on la mirada és perd sota l’evocació de sensacions totes satisfactòries per les vivències interiors. La contemplació del brollador d’un jardí públic pot ser suficient per adonar-nos de la bellesa espontània i gratuïta. El brollador pot aturar el temps tot i el curs continuat de l’aigua. Un cop el temps a les nostres mans es poden visitar els plecs de l’ànima. Són aquests instants quan la capacitat de meravella humana descobreix la grandesa dels petits detalls.
L’urbanisme de les ciutats han d’oferir aquests detalls inesperats de pau i bellesa. La vida accelerada de l’urbs ha de compensar-se amb la possibilitat d’aturar-se i poder contemplar la bellesa del disseny o el treball ben fet de l’artista. Totes aquestes sensacions les he tingut avui contemplant uns petits racons que l’amabilitat del gestor públic ha sabut crear en el passeig de Sant Joan de Barcelona. Moltes gràcies.
L’urbanisme de les ciutats han d’oferir aquests detalls inesperats de pau i bellesa. La vida accelerada de l’urbs ha de compensar-se amb la possibilitat d’aturar-se i poder contemplar la bellesa del disseny o el treball ben fet de l’artista. Totes aquestes sensacions les he tingut avui contemplant uns petits racons que l’amabilitat del gestor públic ha sabut crear en el passeig de Sant Joan de Barcelona. Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada