diumenge, 24 de març de 2013

Consensuar i sumar


Des del meu blog, i fa temps, he insistit en que davant la situació econòmica en que es troba Catalunya cal un gran acord polític per trobar les alternatives adequades. Durant aquest temps, l’horitzó polític s’ha eixamplat per: la incorporació d’objectius sobiranistes i la necessitat d’un acord institucional per consultar sobre com anar en aquesta direcció. Les dificultats trobades, junt amb les reaccions en contra d’aquest procés han trasbalsat el mapa polític català.

Ara l’escenari polític torna a ser complex i el pes de la crisi econòmica s’ha accentuat. El camí sobiranista, el qual es viu com una afirmació irrenunciable, adquireix notables matisos introduïts per una crisi que no para. Sense desvirtuar cap dels objectius proposats, potser caldria repensar-los a la llum dels límits trobats i de l’agreujament de la situació econòmica. En aquesta tasca, cal obrir el ventall dels acords i procurar sumar al màxim de forces polítiques.

Cal consensuar i sumar diverses sensibilitats polítiques tant en el desenvolupament del projecte de transició  nacional com també en la sortida de la crisi econòmica. Però aquest acord, possible en l’àmbit parlamentari, s’hauria de traduir  a fi de donar confiança als ciutadans en acords de govern. No és possible ni desitjable deixar a l’actual govern de la Generalitat sòl. Ara és el moment de posar per davant allò que ens uneix i identifica, al marge de els diferencies particulars, i entendre que els ciutadans necessiten tornar a confiar en els seus polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada