dissabte, 16 de març de 2013

Obeir en llibertat


Entendre l’obediència, tal com proposa sant Benet en la seva regla monàstica, com una relació pare-fill és essencial per evitar interpretacions pervertides del propi acte d’obeir. L’amor dels pares instrumenta l’obediència com a recurs pedagògic. Els pares s’esforcen a que els fills entenguin l’obediència, no com un fet vinculat exclusivament a la seva autoritat, sinó com un recurs que afavoreix l’aprenentatge, el creixement i la maduració personal. Aquesta obediència està carregada de raó, és explicable.

La inexistència d’alguns d’aquests factors fa estèril l’obediència. La sensació d’obeir cegament perquè no hi ha més remei, és a dir,  interioritzar l’obediència com un exercici autoritari, genera prevenció i refús. Les persones adultes necessitem poder donar raó de l’obediència. Aquesta ha de ser el resultat d’un acte de màxima llibertat personal. L’obediència mai ha de camuflar un concepció autoritària de les relacions humanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada