dimecres, 27 de març de 2013

Estar en mans de Déu


El segon paràgraf del pròleg de la Regla de Sant Benet recorda que cal ser humils i saber discernir per tal que les nostres obres gloriïn a Déu. Així es diu: “en qualsevol cosa bona que comences a fer, demana-li amb pregària be insistent que ell la dugui a terme”. És tota una proposta contra la supèrbia, l’autosuficiència o l’arrogància. Aquestes temptacions són similars a les que el diable feu a Jesús. Bastant sovint caiem en la nova idolatria de creure’ns que són com Déu. Creiem massa en les nostres potencialitats. Estem convençuts de que les nostres forces són il·limitades i confiem que les nostres capacitats ens permetran realitzar tot allò que ens proposem.

Però la realitat ens demostra el contrari. No obstant no sempre sabem interpretar els fracassos com a evidència de les nostres limitacions. Sense interpretar els signes seguim obstinats en tornar-ho a intentar. Sant Benet proposa capgirar aquesta visió. Segons ell l’activitat humana és també un moment d’obertura cap la transcendència i de confiança que aquesta farà més que nosaltres. Què Déu faci més que nosaltres! diu una dita catalana. És ben veritat. La nostra responsabilitat, les nostres capacitats, les nostres seguretats, tot això, està relativitzat al sentir-nos a les mans de Déu. Cal saber confiar més en la divina providència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada