dilluns, 11 de març de 2013

Les urgències del nou papa


El bon periodista religiós, Jesús Bastante, en la seva crònica diària sobre els preparatius del conclau que s’inicia demà, ha identificat quins són els reptes urgents que haurà d’afrontar el nou papa. El següent ordre d’exposició no pressuposa cap jerarquia. El primer d’ells és la reforma de la cúria i la col·legialitat eclesial, després el paper dels laics i de les dones en l’Església. En tercer lloc, l'ecumenisme i en quart lloc la nova evangelització. També són importants el diàleg amb l’Islam i el judaïsme, i les persones allunyades. La lluita contra la pederàstia, la resolució del conflicte amb els lefebvrians. La gestió eclesial transparent, especialment quan hi ha escàndols i en la gestió de les finances vaticanes. La important manca de vocacions en alguns països, el celibat o la moral sexual, i l’admissió dels sagraments als divorciats.

El futur 266 successor de l’apòstol Pere haurà d’afrontar el desafiament que comporta la creixent descristianització d’Europa i el creixement del cristianisme entorn dels països del Pacífic i de l’Àfrica subsahariana. La reforma de la cúria passa, entre altres coses, per donar més protagonisme a les conferències episcopals de cada país i traslladar a elles, a través d’un govern eclesial col·legial, el pes de les grans decisions. El govern comú, el govern de tots, ha estat reclamat amb insistència aquests dies per alguns cardenals, entre ells el de Barcelona. El cardenal Lluís Martínez Sistach ha dit: “el servei del successor de sant Pere ha d’involucrar tots els membres de l’Església”. És evident que la governança de l’Església catòlica necessita un nou estil més proper a com avui s’estructuren i governen les organitzacions.

Tot els punts anteriors afecten a aspectes formals. Però el que és bàsic, sens dubte, és invocar la saviesa de Déu a partir de l’Esperit Sant perquè el nou papa alineï la institució eclesial en el seguiment radical de Jesús a partir de l’amor als pobres i marginats. Des d’aquesta opció s’haurà de promoure una reconversió a la Bona Nova evangèlica per tal que les persones tornin a confiar amb l’Església catòlica. Sense decisions clares en aquest sentit serà més difícil vèncer els recels que moltes persones tenen respecte la institució eclesial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada