dimarts, 5 de març de 2013

L’obediència, camí cap a Déu



A més d’una persona li pot sorprendre que sant Benet dediqués el primer paràgraf de la seva regla a parlar sobre l’obediència. Especialment si hom considera la poca inclinació que els humans tenim a obeir; actitud comprensible com a reacció a una època fonamentada en rígides, i a vegades incomprensibles, disciplines. Per altre part, també es pot considerar justificada aquesta preocupació perquè la regla, com a norma que aspira a ordenar una vida en comú d’unes persones, necessita, a més de ser coneguda i compresa pels seus destinataris, ha de ser acceptada i aplicada. Una mirada al nostre entorn és suficient per descobrir que qualsevol entitat o associació té els uns estatuts on es combinen les finalitats socials (allò que defineix la seva identitat) i unes normes que regulen la seva activitat i les relaciones entre els seus associats.

Però en el primer paràgraf de la regla de sant Benet l’esment a l’obediència ultrapassa la voluntat de ser simplement un conjunt de normes estructurades per ordenar la vida comunitària. En el tres versets inicials de la  introducció de la regla, sant Benet proposa l’obediència com un instrument eficaç d’educació de la voluntat personal “renunciant als teus propis volers” per retrobar Déu a través del Crist. És així com l’obediència esdevé un mitjà poderós i eficaç “fortíssimes i esplèndides armes” que ajuden el peregrinatge de les persones vers Déu. És així com aquesta obediència és compresa com un camí eficaç cap a Déu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada