La mirada a Déu

Les persones, i la societat en general, ens enfrontem amb el dilema d’instal•lar-nos en la incertesa, amb un certa grau de desesperació, o construir un futur esperançat. Però aquest esdevé força incert i està obert a múltiples possibilitats. Mentre que el present està ple d’ambigüitats i situacions que semblen negar la presència de Déu. Constatar aquesta realitat no ens de dur a la paràlisi o la quietud. Malgrat les dificultats del present no es pot esperar el futur amb angoixa per les seves imprecisions ni viure el present des d’un sentiment de culpabilitat per haver traït fidelitats o conviccions. Situar-se en aquesta dinàmica és viure en la neurosi.

La única evidència per avançar cap un futur esperança és observar que el present carregat de possibilitats. Es tracta de descobrir que en ell que Déu es manifesta i en ell hom pot trobar-lo. Cal saber viure intensament el present malgrat les seves dificultats. No cal preocupar-se excessivament pel demà, perquè aquest ja vindrà sòl amb els seus problemes. Així ens proposa sàviament l’evangelista Mateu “no us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps”.(Mt 6,34). El consell de l’evangelista és pragmàtic, cal saber descobrir la presència de Déu en el moment present. Només podrem fruir de la seva companyia si se sabem fer-lo evident en el present. Només arribarem a contemplar-lo quan se’l sap trobar ara i aquí. Per això brolla espontàniament la pregària: Déu meu no t’apartis de la meva mirada. Mostra’t, que est busco.