divendres, 1 de març del 2013

De d’incertesa a l’esperança


Fa pocs dies es celebrà la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional promoguda per l’ONU. En ocasió d’aquest esdeveniment, el Parlament de Catalunya organitzà, com és tradició, un acte institucional entorn al fet religiós. A partir de els diferents intervencions dels ponents i discursos més polítics vaig treure les següents conclusions. El diàleg interconfessional és positiu i per això cal afavorir-lo creant condicions perquè estigui present en les agendes polítiques i socials. La governança de la societat necessita incorporar aquest diàleg en els àmbits que poden afavorir la sana convivència.

En aquests anys, a Catalunya s’ha consolidat un model de convivència fonamentada en el respecte i diàleg. Cal explicar aquest model i exportar-lo com exemple de maduresa democràtica. Gràcies a aquesta diàleg de les religions existeix una forta base per la cooperació i col·laboració que permet incorporar les religions en la resolució dels problemes morals de la societat. Davant la greu crisi social, econòmica i política ¿què diuen les religions? ¿quina esperança poden aportar davant aquesta crisi?. Les religions han de debatre per ajudar a trobar sortides a l’actual atzucac. Els moments són difícils i la seva gravetat pot conduir a la desesperació o la incertesa; però les religions tenen el deure moral d’intervenir perquè prevalgui l’esperança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada