dijous, 21 de març de 2013

Labilitat del pensament modern


Forçant el títol de la cançó de Petee Seeger, “¿Què s’han fet d’aquelles les flors?” ara podríem dir ¿què s’han fet de les idees?, ¿que s’han fet dels ideals?. Estem instal·lats en una societat buida de pensament. Els filòsofs i els pensadors han deixat d’aportar grans idees per definir els grans ideals de la humanitat. Només les tradicions religioses semblen restar en peu per fer aquesta paper social.

Al llarg de la història de la humanitat el pensament filosòfic ha estat cabdal alhora de proposar un sistema de grans ideals. Les propostes filosòfiques han contribuït a a entendre la realitat, no des de la precisió de l’anàlisi científica, sinó des de la plausibilitat de l’aproximació interpretativa. Gràcies als grans pensadors els individus hem pogut parlar de la realitat interpretada, gaudir de la bellesa i comprendre el sentit de l’existència.

Continua sent un goig per l’esperit la lectura dels grans pensadors. Clàssics o moderns, ells han aportat profunditat a la interpretació de la vida. No obstant, la mirada al nostre entorn proper, tant en el temps com en l’espai geogràfic, es percep una gran buidor en el balanç dels pensadors contemporanis i costa creure que algun d’ells pugui esdevenir un nou clàssic. Poques ofertes filosòfiques del darrer temps poden ser considerades perpètues, intemporals o universals. Lamentablement, estem instal·lats en la labilitat del pensament modern. Aquest té pocs ideals a proposar o valors morals a defensar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada