dilluns, 25 de març de 2013

Utopia i jocs de poder


Hi ha la sensació estesa que la societat contemporània es troba mancada d’utopies. Es diu que la política pragmàtica ha expulsat la utopia de la història. El pensament postmodern representaria la seva acta de defunció i l’individu d’aquesta època estaria identificat amb l’absència de qualsevol referència utòpica. El futur no sembla millor. La crisi i les incerteses alimentarien la perspectiva d’un campi qui pugui associat a un carpe diem extrem. No obstant, els estudiosos d’aquestes qüestions afirmen que sempre s’ha donat una tendència a l’abandó de la utopia. Cada època ha viscut i formulat, a la seva manera, una fugida del pensament utòpic.

La formulació de la idea utòpica no està deslligada de les preguntes fonamentals de la existència humana. A mesura que aquestes preguntes es formulen, o es repensen les respostes, se’n ressent i es formula de nou la pròpia noció històrica d’utopia.  Aquesta constatació no invalida la pregunta bàsica en tota aquesta qüestió: ¿hi ha encara avui espai per un pensament utòpic?. Per més que es tracti d’una constant històrica, l’aparició o feblesa d’aquest pensament es formula en la història. La negació avui de tota utopia sembla una afirmació de la impossibilitat de la transformació social. Això es viu en forma d’acceptació resignada de la realitat. És així com l’ús de qualsevol poder imposaria la creença de que no és possible produir un pensament utòpic.

No obstant, de tant en tant, apareixen fenòmens socials i polítics que esdevenen manifestacions de la utopia possible. És així com els inèdits impossibles esdevenen inèdits viables. Per això, la funció del lideratge polític ha de ser saber captar aquests moments i saber-los presentar a la ciutadania perquè ella s’apropiï de la política i formuli com a propi el somni utòpic. Quan això passa, el moviments social i polític s’acosta decididament cap el futur i contribueix a la transformació de la societat. Pot ser, i és el més probable, que no s’arribi plenament a la meta desitjada, però segur que la societat haurà donat un pas ferm en aquesta direcció. Una de les condicions perquè això sigui així és que els polítics liderin realment la societat més enllà d’estar entretinguts en els jocs de poder.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada