dimecres, 10 de març del 2010

Opinió pública i xarxes socials

Les xarxes socials estan transformant moltes costums, usos i pràctiques de la comunicació de les rsones. Ahir em referia a l’ús d’aquestes xarxes com a complement dels canals comunicatiu dels governs. Parlava de la informació distribuïda. Es tracta de la informació que corra ràpidament per Internet i es replica fins a l’enèsima potencia gracies a les xarxes socials. Avui voldria parlar com aquestes xarxes incideixen en l’opinió pública a través dels medis de comunicació. Fins ara els medis formals de comunicació no eren massa sensibles a aquesta informació i feien la seva feina al marge d'aquests medis informals, especialment els vinculats a les xarxes socials. Però, poc a poc, els medis formals o tradicionals estan apropiant-se dels canals d’informació informals i gracies a ells omplen el seu temps, alguns generosament finançats des dels pressupostos públics, sota la bandera de participació dels espectadors o oients.

És evident que la informació distribuïda és una realitat inqüestionable, però quina és la relació entre aquesta informació i la comunicació?. Són dos mons que circulen en paral·lel o una porta a l’altra?. Penso que algú ha d'ordenar aquesta informació per tal que pugui ser útil per convertir-se en bona comunicació. Informació que a partir d’unes dades o evidències es transforma progressivament en comunicació i coneixement. Només en aquest darrer cas la informació serveix per confirmar l’opinió pública. Opinió que, no em cansaré de repetir, que una cosa és l’opinió pública, relativament explorable a partir dels estudis de demoscòpia i l’altra cosa és l’opinió publicada. Aquesta sempre és molt més susceptible de ser manipulada o de transmetre interessos sota una aparent objectivitat. Les enquestes telefòniques d’algunes televisions matutines és un exemple d’això darrer.

La fluïdesa de la xarxa d’Internet no justifica l’ús indiscriminat i sense més de nous continguts informatius i esperar que l’oient o el telespectador discrimini. Perquè en aquestes circumstancies el que repliqui millor la informació té la possibilitat de convertir l’anècdota en veritat general. És, d'alguna manera, la versió moderna de l'Efecte Queipo de Llano. Ens calen periodistes que transformin la informació distribuïda en comunicació capaç de ser compresa i processada pels ciutadans. La salsa rosa que alguns medis han fet de la nevada ahir o bé era una mostra de la fragilitat o immaduresa de la gestió de la informació distribuïda o era una simple manipulació per magnificar la dimensió del desastre de la nevada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada