Una crònica periodística sobre Barak Obama transmetia una visió particular del concepte de lideratge polític relacionat amb la mateixa figura del president. El periodista posava en qüestió aquest lideratge al considerar que Obama dedica massa temps en pactar i consensuar. En contraposició, argumentava la necessitat del lideratge fort adduint que aquest era propi dels polítics. És evident, que el cronista projectava la seva particular visió del lideratge.
La idea d’un lideratge fort ha estat present des d’antic en els discursos generalistes sobre el lideratge. ¿És aquest model de lideratge el que ha de dominar en l’àmbit polític? L’Emiliano Zapata deia que “un líder fort fa dèbil als pobles”. S’insisteix massa en la idea que un important atribut del lideratge és la fortalesa. Pot ser que sí, en determinades circumstàncies. Però no sempre serà útil el lideratge fort. De tal manera que, en determinades circumstàncies, en lloc d’un lideratge fort cal un lideratge amb molta capacitat relacional de crear equips i generar consens.
Cada època identifica un model de lideratge polític propi. Per això, a Nord Amèrica, després de molts anys d’un lideratge fort i una política exterior unilateral, s’ha adoptat un model de lideratge diferent. Barak Obama ha estat elevat a la presidència del país per la seva capacitat de practicar un lideratge relacional i crear un nou relat sobre la política interior basat en la participació social i les xarxes socials, junt a una política exterior multilateral. Per això Barak Obama és un hàbil negociador i gestor de consens. Aquest és l’encert del seu lideratge.
La idea d’un lideratge fort ha estat present des d’antic en els discursos generalistes sobre el lideratge. ¿És aquest model de lideratge el que ha de dominar en l’àmbit polític? L’Emiliano Zapata deia que “un líder fort fa dèbil als pobles”. S’insisteix massa en la idea que un important atribut del lideratge és la fortalesa. Pot ser que sí, en determinades circumstàncies. Però no sempre serà útil el lideratge fort. De tal manera que, en determinades circumstàncies, en lloc d’un lideratge fort cal un lideratge amb molta capacitat relacional de crear equips i generar consens.
Cada època identifica un model de lideratge polític propi. Per això, a Nord Amèrica, després de molts anys d’un lideratge fort i una política exterior unilateral, s’ha adoptat un model de lideratge diferent. Barak Obama ha estat elevat a la presidència del país per la seva capacitat de practicar un lideratge relacional i crear un nou relat sobre la política interior basat en la participació social i les xarxes socials, junt a una política exterior multilateral. Per això Barak Obama és un hàbil negociador i gestor de consens. Aquest és l’encert del seu lideratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada