Ben segur que la paraula del títol, pot semblar forta, però és ben descriptiva del que fan alguns edils. Estic disposat a abandonar la meva innocència política i creure que en el món local hi ha persones que, si poden, fan alcaldades. El diccionari defineix el terme com acció feta per un alcalde abusant de la seva autoritat. La feblesa de la naturalesa humana es manifesta també en les corporacions locals. En els inicis de la democràcia, el govern local, era el lloc on anaven a parar els minyons escoltes, els sindicalistes de cor, els dirigents veïnals, els cristians de base compromesos i tota aquella gent que volia servir a la comunitat. Amb el temps, el panorama ha canviat. La donació gratuïta ha resistit com ha pogut sota la pressió de vividors de la política, trepes d’última hora, calculadors de pactes, especuladors d’interessos i despreocupats de l’ètica pública. Molts cops jo, i persones del meu tarannà, hem negat l’evidència i pensàvem que el mal es reduïa només als quatre corruptes fàcilment identificable. Però pot ser el problema no és només la corrupció econòmica. Si s’analitza finament el món local es descobreix que hi ha un grup de gent que, amb tota naturalitat, abusa de la seva autoritat per anar contra l’interès general.
El poder local ha reivindicat sempre la seva autonomia. Aquest ha estat el seu estendard polític. Res a dir. Al contrari, cal protegir l’autonomia local. Però també, cal protegir als ciutadans de les actuacions abusives de poder desproporcionades que poden fer alguns alcaldes abusant d’un poder sense control. Els ciutadans han de tenir normatives protectores dels seus drets contra les possibles alcaldades. Renunciar-hi, per exemple, a través de la suavització de normes que atorguen més arbitrarietat al govern local, és entrar en un terreny de dubtosa aprovació democràtica.
¿Com es poden defensar els ciutadans de les actuacions arbitràries?. Primer, per l’existència d’unes normatives clares, sense ambigüitats i a través d’un sistema de poders polítics que contrapesi les temptacions arbitràries. Si això no funciona, perquè és vulnerat per alguna decisió administrativa, hi ha la via judicial. Que cal fer-la servir sense por i fins les darreres conseqüències. Crec que els tribunals de justícia, a més de perseguir els delictes de corrupció econòmica, haurien d’estar més atens a la vulneració de drets que comporten algunes decisions administratives. A més, si les vies del país queden esgotades, sempre hi ha el darrer recurs, quan es creu vulnerat un dret fonamental, presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans. Útil per denunciar les violacions dels drets reconeguts a la Convenció Europea de Drets Humans. Aquest conveni és un tractat pel qual alguns Estats europeus han acordat protegir certs drets fonamentals. Qui tingui orelles, que escolti.
El poder local ha reivindicat sempre la seva autonomia. Aquest ha estat el seu estendard polític. Res a dir. Al contrari, cal protegir l’autonomia local. Però també, cal protegir als ciutadans de les actuacions abusives de poder desproporcionades que poden fer alguns alcaldes abusant d’un poder sense control. Els ciutadans han de tenir normatives protectores dels seus drets contra les possibles alcaldades. Renunciar-hi, per exemple, a través de la suavització de normes que atorguen més arbitrarietat al govern local, és entrar en un terreny de dubtosa aprovació democràtica.
¿Com es poden defensar els ciutadans de les actuacions arbitràries?. Primer, per l’existència d’unes normatives clares, sense ambigüitats i a través d’un sistema de poders polítics que contrapesi les temptacions arbitràries. Si això no funciona, perquè és vulnerat per alguna decisió administrativa, hi ha la via judicial. Que cal fer-la servir sense por i fins les darreres conseqüències. Crec que els tribunals de justícia, a més de perseguir els delictes de corrupció econòmica, haurien d’estar més atens a la vulneració de drets que comporten algunes decisions administratives. A més, si les vies del país queden esgotades, sempre hi ha el darrer recurs, quan es creu vulnerat un dret fonamental, presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans. Útil per denunciar les violacions dels drets reconeguts a la Convenció Europea de Drets Humans. Aquest conveni és un tractat pel qual alguns Estats europeus han acordat protegir certs drets fonamentals. Qui tingui orelles, que escolti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada