divendres, 27 de gener del 2012

Contemplació de l’Anunciació - I

Seguint la dinàmica dels exercicis de Sant Ignasi hi ha un moment que se’ns convida a la contemplació de l’Anunciació, l’anunci del naixement de Jesús segons l’evangeli de Lluc (Lc 1,26-38) “El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzarè a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria”. (Lc 1,26-28a). Un fet exterior a la vida personal mostra i fa adonar-me de quina és la voluntat de Déu. Cal adoptar la mateixa actitud de Maria, escoltar el que passa per copsar l’esdeveniment a través del qual Déu es manifesta. Per això cal aprendre a discernir el cor i el coneixement per tal de descobrir qui és l'enviat.

L'àngel entrà a trobar-la i li digué: -- Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu” (Lc 1,28b). Aquestes paraules mostren un acostament de Déu a la realitat més personal i íntima de cada persona. Déu entra en la vida personal i és percep en la realitat més personal. Déu penetra en la vida. “Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: - No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia.” (Lc 1,29-30). La descoberta de Déu pot ser desconcertant i pot produir temor, ja que amb la seva presència s’evidencien les contradiccions que tenim i els nostres pecats, les nostres infidelitats. Al final del camí és incert, perquè la trobada amb Déu transforma les vides. Però tenim la certesa que a li fi del camí hi ha la joia plena. Però abans d'arribar-hi, per poder començar el trànsit cap aquest final joiós cal descobrir les mancances. La presa de consciència d'això crea torbació. Però podem confiar amb la misericòrdia de Déu per que, malgrat quina sigui la realitat personal, Déu sempre perdona. Déu es reconcilia amb les persones. Això dóna seguretat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada