Glosses per la vida quotidiana

Tinc esperança i no vull tenir un desengany. Espero confiat, no vull defraudar-me. És una esperança tossuda perquè supera tot desencís i obstinadament segueix esperant. He de vetllar per no desesperar i continuar mantenint viva la fe amb les promeses rebudes. Per més que els temps que hem toca viure siguin obscurs, sé que vindrà una llum que il·luminarà als que estem en la foscor del desconcert i la seva claredat ens permetrà entendre el sentit de l’esperança.

Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
i salvats els fills dels pobres.
Que els humils es vegin emparats,
Que desfaci els opressors!
Que sigui com la pluja que amara l'herbei,
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.
com els ruixats que assaonen la terra.
i mesos i anys abundi la pau.
Que el benestar floreixi als seus dies,
(Salm 72/71, 3-7)

La promesa que ens dóna esperança és que vindrà un governant que farà justícia i procurarà el bé. Tal com estan els temps, això és suficient. Aquesta és l’esperança que renovem cada any per Nadal. Temps que evoca un futur diferent i millor per aquells que necessiten recuperar la dignitat i alliberar-se del patiment. Nadal ens convida a treballar activament perquè sigui possible la justícia i el bé anunciats. “Vénen dies que faré néixer un rebrot legítim al llinatge de David. Regnarà com a rei assenyat i defensarà en el país el dret i la justícia” (Jr 23,5)