divendres, 25 de desembre del 2020

Glosses per la vida quotidiana

Nadal és la gran festa. Per moltes persones és la festa del retrobament familiar, tot i que aquest any plena de restriccions. Pels cristians, a més, és la festa on afirmem que tot allò que esperem s’acomplirà. Ho fem a partir de la fe en l’acompliment de les promeses rebudes. Creure comporta esperar i mantenir-nos fidels a aquesta esperança tot i les dificultats del present. “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!” (Lc 1,45) 

Nadal és una invitació a la conversió. Estem anant cap a una de les festes importants del calendari litúrgic; però també Nadal va cap a nosaltres per convidar-nos a apropar-nos a les persones que necessiten rebre el nostre amor. Celebrarem la vinguda de Jesús, però cadascú hem de fer possible la vinguda de Jesús. Cada dia està ple d’oportunitats per manifestar el nostre amor a les persones del nostre entorn.
“Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
i exalta els humils;
derroca els poderosos del soli omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res”
(Lc 1,51-53)
Esperar Nadal és vetllar. Els pastors reberen l’anunci del naixement quan estaven vetllant al costat del foc. Cal estar atents per rebre la llum que il·lumina als que estan a la fosca. Però hem d’estar desperts per acollir-la. Hem de vetllar per evitar fer de la nostra fe una religió per consolar els neguits o per abandonar l’esperit als capricis dels vents del món. Anem a l’encontre de Nadal amb el cor obert per acollir a Jesús. “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada