Glosses per la vida quotidisns

No estiguem anguniats, no desesperem. Vivim moments difícils. La pandèmia s’emporta a persones estimades, a amics i coneguts. Les notícies ens omplen de desassossec, per tot arreu veiem angoixa. Però no hem de tenir por. Per sobre la desesperança hi el consol de saber-nos estimats i acompanyats. No estem sols si l’amor ens agermana.

“Els pobres i els desvalguts
cerquen aigua i no en troben.
La set els resseca la llengua.
Però jo, el Senyor, els escolto;
jo, el Déu d'Israel, no els abandono:
faré néixer rius
i fonts al mig de les valls.
en els tossals més àrids,
en dolls d'aigua, la terra eixuta”.
Transformaré en estanys el desert,
(Is 17-18)

Sovint les persones no encertem les coses que diem. Ens perdem en paraules poc meditades que no arriben a expressar el que pensem o sentim. Això es pot corregir amb les oportunes tècniques de comunicació verbal. Però hi ha un altre tipus de comunicació que identifica perfectament com som: les nostres obres. Podem dominar l’art de l’oratòria, però el que és definitiu són les nostres obres que són diàfanes a la mirada dels altres. “Les obres acrediten l’autèntica saviesa” (Mt 11,19)