Glosses per la vida quotidiana

La majoria de persones som conservadores de les nostres zones de confort. No ens agraden els canvis, sobretot si ells comporten renunciar al món particular en el qual ens hem instal·lat. Ens fa por situar-nos a la intempèrie. Generalment, ens col·loquem a la defensiva quan algú qüestiona com som o el que fem, i ens proposa una nova manera de ser i de viure. Hem de tenir el coratge d’escoltar-los, acollir el que ens proposen i actuar en conseqüència. Pot ser la nostra petita aportació a la construcció d’una societat diferent, més humana, més justa i més igualitària. “Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble” (Lc 4,24)

¿Ens costa perdona? Tinc la sensació que, en general, les persones tenim molts dificultats en perdonar als que han ofès. Som inflexibles alhora de posar-nos misericordiosament en la situació d’aquella persona que ens ha pogut ferir els sentiments o haver-nos provocat un mal físic. La rancúnia i la venjança no són bones conselleres. Si volem una societat diferents, comencem perdonant a qui ens hagi pogut ofendre. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” (Mt 16,21-22)

La memòria ajuda a mantenir vius els records i aquests formen part de la nostra identitat. Gràcies als records construïm el present sense oblidar-nos d’on venim i mantenim vives les nostres arrels. No podem oblidar que som una baula d’aquells que ens han precedit com nosaltres ho serem pels nostre hereus. De tant en tant, fem homenatge de les persones que ens precedit i ens sentim vinculats. “Mireu: el Senyor, el meu Déu, m'ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu quan sereu al país on entrareu per prendre'n possessió. Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: "Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!" (Dt 4,5-6)