Sense misericòrdia la societat perd la seva ànima. La misericòrdia és l’empatia profunda amb el cor dels altres. El meu cor entra en ressonància amb aquells persones que necessiten ser compreses i acceptades tal com són. Des de la prepotència, no hi ha espai per la misericòrdia. Gràcies a ella ens relacionem d’una forma diferent, més amorosa i humana amb els altres. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38)
El que diem i el que fem han d’estar units per la coherència. No poden haver-hi dissonància entre els fets i les paraules. Calen les paraules per ordenar els nostres ideals i els pensaments; i calen el fets per donar-hi solidesa. La consistència del nostre testimoniatge contribueix a generar confiança i respecte. “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit” (Mt 23,2-4)
Penso que la millor actitud que podem adoptar vers als altres és sentir-nos els seus servidors. Estem per servir, no per aprofitar-nos de les persones, utilitzar-los en benefici dels nostres interessos. Estimar-los és donar-nos plenament per fer possible que esdevinguin persones lliures. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; 28 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.” (Mt 20,26-27)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada