divendres, 26 de març de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones coneixem el relat dels fariseus que volien lapidar una dona per haver comés adulteri i el corol·lari moral afegit per Jesús: qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Ens podem aplicar la claredat d’aquestes paraules a nosaltres mateixos. Sempre atents a acusar als altres pels seus comportaments, actituds, obres, etc... no ens adonem que nosaltres també som uns pecadors i per això, abans de presentar-nos com persones de comportaments o actituds irreprensibles hem de reconèixer les nostres faltes i mancances. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. (...) Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat? Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n, i d'ara endavant no pequis més”.(Jn 8,7-11) 

Hi ha moments en la vida que el clam d’auxili surt de dins de l’ànima. Les persones podem estar cansades o notar que les esperances particulars trontollen. És molt propi d’aquestes situacions explicitar aquest malestar i demanar ajut. Al fer-ho, el cor s’esponja tot esperant l’arribada de la bonança que reconforta l’esperit.
“No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
escolta atentament,
sempre que t'invoco,
no triguis a respondre'm”.
(Salm 102/101,3)
Tinc la sensació que la majoria de persones no som lliures perquè estem presoners dels nostres límits interiors, de les pors que ens frenen i dels neguits que intranquil·litzen l’esperit. Cal guanyar la llibertat interior a través de saber distingir el que dona sentit a la vida del que és superflu o innecessari. “Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Jn 8,31-32)

Cap comentari:

Publica un comentari