Glosses per la vida quotidiana

La felicitat no està fora de nosaltres, en les riqueses o els bens; sinó en la força interior que aporta una vida ordenada, amatent en cuidar l’esperit i que estima desinteressadament als altres. La joia de la vida neix en el sentiment de ser, de viure forma senzilla davant la proposta dels poderosos del món que només pensen en posseir.

“Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res”.
(Lc 1,51-53)

Segur que hem escoltat molts cops l’escena de la pregunta dels fariseus a Jesús sobre el pagament del tributs al César. La resposta intel·ligent de Jesús té diversos matisos i nivells de lectura: cal pagar els impostos; el César no és cap divinitat; i l’àmbit de govern està separat de l’àmbit de la fe. Déu i Cèsar estan en plans diferents i no es poden barrejar. El poder polític i el poder espiritual són totalment independents i cal respectar la seva autonomia i cal evitar la temptació de condicionar-los. “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” (Mc12,17) 

 Els individus som lliures de viure d’acord uns principis morals o d’actuar sense cap referent moral. L’exercici d’aquesta llibertat comporta conèixer els valors i principis que cal respectar, perquè seran ells els que donaren contingut moral als nostres actes.

“Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya'm els teus camins.
Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves”
(Salm 25/24, 4-5)