A la base de l’amor hi ha el perdó. La qualitat de l’amor es mesura per la capacitat que tinguem de perdonar les ofenses rebudes. És així de simple. El perdó permet diferenciar la dimensió humana de qui fa l’ofensa del acte de l’ofensa. El perdó respecte la dignitat de la persona que ofen, però no ignora la gravetat de la seva actuació. “Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra”, (Mt 5,38-39).
Tinc la impressió que en la societat contemporània s’odia més del que pensem. Només cal mirar els texts de moltes pancartes de manifestacions per adonar-se que no es volen perdonar les ofenses, siguin quines siguin. Tampoc ajuda a instal·lar la cultura del perdó moltes declaracions de càrrecs polítics. Existeix tota una estratègia orientada a atiar l’odi per treure’n rèdit polític. Si prenem aquesta direcció, anem a la liquidació de la societat civilitzada. “Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?” (Mt 5,44-46)
Ben segur que el patiment dels altres ens commou. No podem restar indiferents al sofriment. Segurament fem coses per alleugerir les penes que pateixen aquestes persones. Ho hem de fer perquè cerquem el seu bé, no per tranquil·litzar la nostra consciència o ser protagonistes d’accions que cerquem ser notícia o ser motiu d’admiració. Això seria vanitat, no amor que brolla del cor. “Quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat” (Mt 6, 2-4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada