Estem cridats a l’esperança. Ho hem de fer convençuts que és així, perquè sinó, la no esperança és la mort en vida. Cadascú de nosaltres hem de procurar ser portadors d’esperança per els altres. Així, quan aquests truquin a una porta hi hagi algú que l’obra o quan cerquin tinguin l’ajut per trobar. L’esperança dels altres és un repte per cada un de nosaltres. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)
La fraternitat
hauria de ser l’eix de la renovació de la societat. Les relacions humanes
necessiten de la fraternitat per contribuir a humanitzar la societat. En
l’altre esdevenim persones. Estimant, respectant, tractant amablement els
altres contribuïm a crear nous lligams entre les persones. Sense aquest amor al
diferent, les persones quedem atrapades pels nostres egoismes i pors. Sense
fraternitat no hi ha llibertat. “Per això, si en el moment de presentar la
teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra
tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les
paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt
5,23-24)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada