El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula , a més del seu significat pròpi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.
“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,també em deleixo jo per vós, Déu meu.Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,¿quan podré veure Déu cara a cara?”Salm 41
Hem de perdonar de tot cor. Hem de perdonar les ofenses que ens han fet. Ho hem de fer sincerament. Les rancúnies i les revenges ens empobreixen espiritualment. No hem d’esperar que les persones que ens hagin ofès facin el primer pas. Hem de ser nosaltres els que prenguem la iniciativa del perdó. Pot semblar impossible i difícil, però la reconciliació permet superar tot conflicte i construir una societat pacificada. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»”. (Mt 18,21-22).
Les persones estem sotmeses a moltes temptacions. En el mateix Parenostre preguem per no caure en elles. Una de les temptacions és l'oblit. Podem oblidar-nos del mal de món i els seus efectes, o girar-nos-hi d’esquena. Fer-nos l’orni. Però no podem negar la seva existència. L’oblit de la capacitat destructiva dels humans no ajuda a fer una societat millor i més humanitzada. "Estigues atent i guarda' d'oblidar mai els fets que has vist amb els teus ulls. Que en tota la teva vida no se'n vagin del teu cor, i fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills" (Dt 4.9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada