En moltes ocasions, tenim la sensació que els moments que vivim són difícils, plens d’incertes i tensions incomprensibles. Massa morts gratuïtes, sempre fruit d’odis desfermats, persegueixen la humanitat cada dia. En petita escala, les relacions personals o els àmbits socials poden estar contaminades per moments manca de respecte o de perdó. A gran escala, els conflictes generen violències que alteren la pau. El bé, l’amor als altres, estan afectats per una societat instal·lada en la negació de l’acolliment i el respecte all germà. “Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el té vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani”. (Mt 5,39-42)
Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Mt 5,43-44)
Cada dia tenim moltes oportunitats per exercir la caritat, la misericòrdia i la compassió. Quan ho fem, hem d’actuar amb sinceritat i convençuts que són actes d’amor. Quan ho fem, no cerquem el reconeixement dels altres sinó l’acompliment d’una llei que tenim en el cor: estimar.“Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin” (Mt 6,1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada