Hem de preocupar-nos de trobar la pau interior cercant allò que és important per asserenar la vida. Tenim suficients motius per l’esperança, per més que la realitat alguns cops sembli negar-la. Hi ha mot soroll en l’ambient que distorsiona i anul·la la percepció de tot allò que ajuda a trobar els camins de pau interior. Si ens submergim en el nostre record trobarem moments en els quals l’esperança s’ha fet realitat malgrat les dificultats. Som hereus de la confiança de generacions que ens han precedit. Cerquem allò que val la pena de ser trobat.
“Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,busqueu sempre la seva presència.Recordeu les meravelles que ell obrà,els seus prodigis i els seus designis”(Salm 104,4-5)
Les ciutats, viles o pobles on vivim han de ser llocs ben construïts, agradables i amables perquè les persones hi visquem bé, ens relacionem i gaudim de la vida. L’espai públic ha de dialogar amb la iniciativa privada per tal que els llocs on vivim facilitin la humanització de la societat, tinguin cura de la salut i educació dels ciutadans, procurin el seu benestar i combatin la marginació i l’exclusió social. Els governants de les ciutats han de ser persones íntegres i servidores dels ciutadans. Han de governar per convenciment i no per imposició. Les nostres ciutats, viles i pobles han de bonics, bells i pensats pel seu gaudi de les persones.
“Jerusalem, ciutat ben construïda,conjunt harmoniós!És allà que pugen les tribus,les tribus del Senyor,a complir l'aliança d'Israel,a lloar el nom del Senyor.Allí hi ha els tribunals de justícia,els tribunals del palau de David”.(Salm 122, 3-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada