Glosses per la vida quotidiana

Costa perdonar. Fins i tot, hi ha eslògans que expliciten que no hem de perdonar. Però, malgrat tot, cal saber perdonar les ofenses si hi ha penediment. Aquesta actitud diferencia els cristians d’altres maneres d’entendre la vida. El penediment i el perdó són bàsics per establir unes relacions humanes franques. El perdó és una acció gratuïta que aporta pau interior i reconcilia les persones. Cal perdonar tantes vegades com faci falta. El no voler perdonar ens deshumanitza i ens impedeix comprendre i entendre les altres persones. "Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. I si t'ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar” (Lc 17,3-4) . 

Hem de ser bones persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per fer el bé a les persones que ens envolten, a les que ens trobem en el nostre caminar o els animals que tenim de companyia. També fem el bé quan tractem amb cura les coses que fem servir. Aquest comportament és la nostra carta de presentació. Decanta't del mal i fes el bé, i tindràs una casa per sempre; perquè el Senyor estima la justícia i mai no desempara els seus fidels. No quedarà ni rastre dels perversos, s'extingirà el llinatge dels malvats; però els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més. Salm 37 (36), 27-29 

Els creients tenim la responsabilitat de testimoniar la fe amb obres. Però també ens és propi testimoniar que la fe és una vivència espiritual. Creure ens compromet a ser actius a favor de la justícia i ser contemplatius de l’acció de l’amor. La vida interior i el conreu de l’esperit formen part de la vida de la fe. És bo dedicar una estona del dia a conrear l’esperit. Hem de saber trobar en la vida quotidiana un petit moment de silenci i recolliment per pregar, contemplar, meditar i escoltar l’interior. Són espais de creixement i d’amor a un mateix per poder estimar millor als altres. “Com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant” (1Pe 2,5)