Confessar-se creient és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en el camp de l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la creença en l'àmbit dels fets vitals experimentals. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona prova de la força interior de la fe.
" M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:joia i festa a desdir al teu davant;al teu costat, delícies per sempre."(Salm 15,11)
Hi ha moments que els problemes ens pesen molt. Els considerem difícils de suportar i una càrrega feixuga. Són moments carregats de pessimisme i plens de desesperança. En aquests moments les persones necessitem consol. La vida no és sempre de colors, hi ha situacions plenes de foscors que enterboleixen la vida. És en aquests moments quan necessitem una ma amiga que ens aculli i ens faci descansar de les tribulacions. Però, per fer-ho possible, cal confiar i deixar-se acompanyar en aquests moments. Cal enlairar els ulls i trobar consol en la confiança que ens aporten les persones que ens estimen.
“Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11,28)
Estimar és actuar a favor de fer justícia pels altres. Estimar no és cap abstracció, sinó un compromís de misericòrdia desinteressada perquè tothom sigui considerat i tractat amb dignitat. Estimar és tenir compassió sense límits a favor dels febles, dels marginats, dels empobrits o de qualsevol persona que pateixi algun tipus d’injustícia. Hem de ser agents actius d’amor, en tot moment, en cada un dels instants de la vida quotidiana. Cada dia tenim moltes oportunitats d’estimar, aprofitem-les.
"Senyor, ¿quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la pressió i no vam fer res per vós? Ell els contestarà: "Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos, m'ho negàveu a mi". (Mt 25,44-45)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada