Hem de viure sentint-nos lliures malgrat les pors que ens envolten. Hem de fer de cada instant la manifestació de l'amor. En cada gest hem de saber condensar la plenitud de la vida com si ens trobéssim davant del nostre alè. En cada un d'aquests instants hem de ser testimonis de la justícia que salva i allibera. "Feliços els perseguits pel fet de ser justos, el Regne del cel és per a ells" (Mt 5,10)
Tenir fe comporta un compromís a fons amb la vida. Creure no és afirmar doctrines i dogmes, o realitzar pràctiques religioses i rituals, alguns força emotius. Tot això pot ajudar, però no és el fonament de l’experiència creient. Tenir fe és practicar l'amor i, estimant, descobrim l’amor de Déu. Tenir fe és fer obres de caritat i de misericòrdia que aporten justícia. Des de la justícia que brolla de la fe trobarem revelat el misteri de Déu. "Després vaig veure els morts, tant els poderosos com els febles, drets davant del setial, i foren oberts uns llibres. Un dels llibres oberts era el de la Vida. Els morts eren jutjats segons les seves obres, tal com estaven escrites en els llibres" (Ap 20,12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada