Glosses per la vida quotidiana

En aquest món ple de falsedats, de mentides que volen esdevenir veritats, reivindico la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Una persona sincera no és falsa o dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i escull adequadament el moment per dir-ho. No és un hipòcrita. Mentir o enganyar per enredar o confondre als altres no és cap bona actitud. Fer-ho és menysprear les altres persones. Si volem mantenir unes relacions que ens humanitzin i siguin respectuoses amb tothom, cal dir la veritat o, si és el cas, callar prudentment. "No hi ha res amagat que tard o d'hora no hagi de ser descobert, ni res d'obscur que tard o d'hora no hagi de ser entès" (Mc 4,22) 

La confiança és necessària per viure, i a voltes sobreviure. Però d'on prové la confiança? Cada persona podrà respondre de forma diferent perquè els seus referents són diversos. Però les persones difícilment podem viure sense l’espera confiada. Els cristians pensem que la font última de la confiança no està en l'autosuficiència humana, en el progrés econòmic o en els beneficis tecnològic, sinó en l’amor actuant de Déu. Aquest convenciment prové de la gràcia de creure i això és un do. "

Confia en el Senyor, fes el bé, 
i viuràs segur en el seu país. 
Sigui el Senyor la teva delícia, 
i et donarà el que desitja el teu cor. 
Encomana al Senyor els teus camins; 
confia en ell, deixa'l fer: 
farà que brilli com la llum, el teu dret, 
la teva raó, com el sol del migdia".
Salm 37(36) 3-6