Amb el llenguatge poètic es pot expressar la profunditat de l’existència. Cada paraula, a més del seu significat propi i la seva simbologia particular, crea amb les altres paraules un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Els versos d’un poema poden aclarir la profunditat de la vida. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida desfila davant de la mirada i s’il·lumina.
“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,també em deleixo jo per vós, Déu meu.Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,¿quan podré veure Déu cara a cara?”Salm 41,2-3
El cristianisme és una experiència vital que transforma profundament l’existència. Les persones són transformades de moltes maneres i dimensions. Els valors i les virtuts cristianes atorguen finor espiritual i són principis de saviesa. Amb aquest bagatge, els cristians podem expressar-nos amb convicció i fermesa, donant testimoni de l’esperança que ens fa ser constants en l’amor als altres. "El fa parlar enmig del poble reunit, l'omple de saviesa i d'intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria" Sir 15,5
Les obres, les accions i actuacions de les persones serveixen per donar testimoni de qui és. Gràcies a les nostres obres els altres poden apreciar la dimensió humana i copsar la vida interior d’una persona. Ha d’haver-hi coherència entre el que som i fem. Déu, que ningú l’ha vist, és manifesta també a través de l’amor que es tenen i manifesten els seus seguidors perquè han conegut i acceptat la causa de Jesús. “Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare” (Jn 14,6-7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada