Les persones podem manifestar una tendència a pensar que som superior als altres o que els títols i coneixements que tinguem ens donen més rellevància social. Correm el risc de separar-nos dels altres per supèrbia en lloc d’acollir-los i ser-ne servidors. També podem caure en el parany d’ignorar el reconeixement que cal tenir a les capacitats i mèrits dels altres. Cal evitar qualsevol actitud que allunyi i separi. “No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13, 16-17)
Les persones que tenim creences religioses les hauríem de poder expressar sense por, sense temor a fer el ridícul a la incomprensió o atemorits per poder ser escarnits. És cert, no són moments propicis per parlar d’aquestes creences, hi ha un refús a acollir el sentiment religiós, però en qualsevol cas, els creients hem de saber perseverar donant testimoni de les raons de les nostres esperances. “Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jn 14,1-2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada