Podem començar el dia amb una petita pregària de petició. Amb ella les persones de fe expressen la seva esperança i la seva confiança en el fet que la realitat pot ser transformada i canviada. Més enllà de les limitacions, i frustracions, estem convençuts l’actuació de la benaurada Providència. La confiança que tot això serà així ens dona pau al cor. “Doneu la pau, Senyor als qui esperen en vós, compliu les paraules dels vostres profetes. Escolteu la nostra pregària” (Sir 36, 18)
Les persones tenim més contradiccions de les que ens pensem. Hem de saber assumir com som. No és una acceptació resignada o conformista. Per més que ho neguem o vulguem aparentar el contrari, tot individu té desacords interiors que es fan tenir, en més d’una ocasió, comportaments paradoxals. Cal assumir-ho i procurar esmenar tot allò que pugui dificultar les relacions amb els altres. Hem de proposar-nos millorar en allò que dificulta les nostres relacions amb les altres persones. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Mt 16,24).
De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna.” (Jn 6,63.68)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada