Les obres, les accions i actuacions de les persones serveixen per donar testimoni de qui és. Gràcies a les nostres obres els altres poden apreciar la dimensió humana i copsar la vida interior d’una persona. Ha d’haver-hi coherència entre el que som i fem. Déu, que ningú l’ha vist, és manifesta també a través de l’amor que es tenen i manifesten els seus seguidors perquè han conegut i acceptat la causa de Jesús. “Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare” (Jn 1,6)
La fidelitat no és una virtut massa preuada en el nostre temps. Es diu que vivim en la societat líquida perquè tot s’esvaeix i s’escola ràpidament pel forat de la història. Les idees no perduren i els individus són de mudables segons els seus interessos. Fins i tot l’amistat, pot variar segons convingui. Els pensaments són fonedissos i mudables. Els principis s’adapten a les situacions. La moralitat és dèbil. Enfront d’aquesta situació és bo vindicar la fidelitat com a virtut que contribueix a aportar sentit a la vida. “Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel” (Salm 138(137) 2-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada