Hem de tenir el cor obert a la pràctica de la correcció. Això vol dir que hem de saber esmenar als altres quan s’escaigui i saber que ells poden fer el mateix amb nosaltres. Quan passa això, no hem d’entendre la correcció com un retret, sinó com un signe d’estimació. La correcció fraterna ens ajuda a ser més bones persones. “La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d'una vida honrada”. (He 12,11)
Hi ha la dita que s’agafa abans a un mentider que a un coix. És ben cert. La veritat ha de presidir les relacions entre les persones. Cada persona hem de comportar-nos de forma coherent amb el que creiem. El nostre testimoniatge és un camí per donar a conèixer als altres els principis i valors que ens determinen. No ens hem d'amagar de mostrar-ho i hem de procurar viure de forma coherent. Dir la veritat és tenir respecte pels altres. La veritat ens fa lliures. Res pot restar amagat a l’escrutini. "No hi ha res amagat que tard o d'hora no hagi de ser descobert, ni res d'obscur que tard o d'hora no hagi de ser entès" (Lc 8,17)
No calen massa recursos per proclamar tot allò que dona sentit a les nostres vides. La paraula i l’exemple ajuden a testimoniar les nostres creences i els principis que animen la nostra vida. Aquest és el bagatge que ens ha d’acompanyar en el nostre caminar per anunciar que una altra manera de viure és possible. “No prengueu res pel camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni un altre vestit” (Lc 9,3).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada