Importa més l’esperit i l’amor que posem en cada un dels gests de la nostra vida, que l’observança estricta de qualsevol precepte. Si la norma és l’única referència de la nostra vida, viurem ofegant l’esperit d’amor que brolla del cor. Viure obsessionat per l’acompliment del precepte anul·la la capacitat de compassió i misericòrdia, valors que ens humanitzen i donen rostre a l’amor. Res pot anteposar-se a estimar als altres. Aquesta regla serveix per a tothom i és la base del cristianisme. No hi ha cap drecera per seguir a Jesús, més enllà de l’amor sense límits. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13).
L’afany per tenir, per posseir, per dominar o per, simplement, enriquir-se ens empobreix, ens fa perdre el mateix sentit de la vida i ens allunya de les altres persones. Qui té propietats, està atemorit de perdre-les, pateix per defensar-les i el neguit ofusca la seva llibertat. Més val ser, que tenir. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada