Totes les religions tenen espais sagrats on es venera la presència del sagrat. Temples, sinagogues, mesquites i altres espais on les persones religioses es troben són llocs reservats a la contemplació del que és el sagrat i a la celebració que apropa les persones al transcendent fent-les sentir membres d’una comunitat. Però aquests llocs no estan tancats al batec de la societat. Al contrari, en ells es respiren les esperances i il·lusions, els neguits i preocupacions de les persones. “Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare” (Jn 2,16)
De jove cantava amb tota l’ànima “Vull ser lliure, abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat”. Han passat els anys i aquest anhel segueix en peu. Llibertat i pau, pels altres i per mi. Llibertat per no ser presoner de situacions injustes i pau interior per tenir la serenor per lluitar a favor de la justícia. “El Senyor va fer amb ell una aliança de pau perquè fos gran sacerdot per sempre” (Sir 45,30).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada