¿Som realment humils o ens agrada el lluïment? ¿Amb quina actitud fem les coses, per servir o per demostrar als demés que tenim un determinat poder? La humilitat és un virtut cívica perquè permet relacionar-nos millor amb els altres i fer més agradable la convivència. "El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit" (Mt23,12)
Els següents versets descriuen perfectament una comprensió del que vol dir estar en la vida que, en bona part és la meva. Seguir aquesta orientació m'ha anat bé, tot i que no sempre és del tot comprensible `per altres persones. Hem de ser senzills de cor i d’estil de vida. No hem d’ambicionar guanys impropis que facin perdre la tranquil·litat de la pau interior, perquè allí on hi ha els diners és probable que hi posem el cor.
"El meu cor no és ambiciós, Senyor,no són altius els meus ulls;visc sense pretensions de grandeses,o de coses massa altes per a mi.Em mantinc en una pau tranquil·la,com un nen a la falda de la mare,tot esperant els vostres dons"(Salm 131 (130),1-2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada