El sentit de la vida, allò que esdevé l’ànima de l’existència, es destil·la través de la mateixa experiència vital. Existeixen uns referents bàsics que ens sostenen en la quotidianitat del viure. En aquesta saviesa del dia a dia, el transcendent es fa comprensible. Llavors comprenem que per viure cal cercar i deixar-se seduir pel que sosté les nostres ganes de viure. “La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, i la troben els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen. Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa” (Sv 6, 12-14)
El mal, la injustícia l'odi, l'animadversió formen part de la vida quotidiana. Algunes d'aquestes persones es vanten de tenir a Déu al seu costat i actuen en el seu nom. En nom de Déu es fan guerres i es persegueixen els justos. Però Déu està al costat de qui pateixen i són perseguits. Per ells, és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33), 17-18)
Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37 (36) 30-31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada